De Joan Seguí Mercadal ja fa un temps que en corre la veu, i amb raó. Deixeble de J. M. Mas Bonet, d’O. Candendo i de J. de la Rubia, aquest jove organista d’ascendència menorquina format a l’Escolania de Montserrat té un talent innegable. Així va valorar-ho el jurat que el mes de maig passat va atorgar-li la matrícula d’honor en el seu recital de fi de carrera a l’orgue Blancafort de la basílica on de petit havia cantat en tantíssims oficis.
Per a la seva presentació al Palau de la Música, Seguí va recuperar una de les obres que va interpretar al seu recital final: la Fantasia i fuga sobre el coral “Ad nos, ad salutarem undam” de Franz Liszt. L’aposta era a tot o res, jugant a una única carta, ja que presentava una única obra que venia com anell al dit a l’instrument Walcker del Palau, prototip d’orgue romàntic.
Els trenta-cinc minuts de l’obra lisztiana, enorme, van brillar a les mans de Seguí, amb una aproximació serena, fluida i –cosa no gens fàcil– fàcil. Amb una registració acurada, Seguí va explorar els límits sonors de l’instrument, amb bellíssims i quasi inaudibles interns (que sonaven com un llunyà cor angèlic) i majestuosos plens, en un joc de contrastos profundament orgànic –i perdó pel doble sentit. Cap minúscul embarbussament en les figuracions més entremaliades va restar aplom i grandesa a la interpretació de Seguí, que va tenir l’encert de presentar Liszt amb transparència i honestedat i buidant-lo de grandiloqüència enfarfegadora.
Josep Barcons